PARAULES I CONCEPTES EN DESÚS

Això remet des d'un enfocament psicosociològic, que aquestes paraules s'associen a conceptes que semblen allunyar-se de la vida quotidiana de les persones, dels seus valors i dels seus referents.

Per exemple, paraules com ara: honor, decència, dignitat, bondat, prudència, sensatesa, compromís, fidelitat, pudor, tacte, moral, ...i moltes altres, semblen haver quedat congelades en un túnel del temps no tan llunyà a la nostra societat, això pot conduir a la reflexió respecte de com el llenguatge és permeable a determinats canvis socials en la percepció de la pròpia vida i de la interacció amb els altres. L'aparent llibertat quan es parla o escriu, potser no és tanta quan hi pugui haver certs condicionaments col·lectius també en la comunicació.

Quan per exemple en el transcurs d'una sessió de tractament, emergeix la paraula dignitat i allò que comporta en relació a recuperar-la o defensar-la a la vida del pacient, no és estrany que sorgeixi la sorpresa de redescobrir aquest concepte. La dignitat humana va de la mà de l'autoestima autèntica i sana, així com de la necessitat d'empatia en les relacions humanes. La paraula bondat que se sol implícitament associar a poca capacitat assertiva i regular autoestima, encara que no es digui explícitament, sembla que entra en col·lisió amb referents actuals en voga com ara: la competitivitat extrema, l'èxit fàcil i l'exaltació desmesurada de l'ego, però en realitat no és així, per exercir la bondat cap als altres i cap a un mateix/a cal gran fortalesa i no és en absolut incompatible amb la capacitat per posar límits quan convé.

Aturem-nos doncs a pensar com parlem per ser més lliures, ja que ens defineixen les paraules més enllà dels actes.